Persones importants al món de la informàtica.

ADA LOVELACE (10 de desembre de 1815-27 de novembre de 1852).

Ada Lovelace va ser una mtemàtica i escritora británica famosa sobretot per el seu treball sobre la màquina calculadora mecánica d'us genreal de Charles Babbage. Entre les seues notes sobre la màquina, es trova el que avui es reconeix el primer algorisme destinat a ser processat per una màquina, és per aixo que la considerem la primera programadora d'ordenadors.


Va deduir la capacitat dels ordenadors per anar molt més enllà dels càlculs de números mentre que molts altres, inclòs el propi Babbage, només es van centrar únicament.

Desde ben xicoteta el seu talent matemàtic va produir la seua relació d'amistat anglés prolongada amb el matemàtic Charles Babbage, i concretament, amb l'obra d'aquest, la màquina analítica.


Entre 1842 i 1843 va traduir un artícle de l'ingenir militar italià Luigi Menabrea sobre la màquina que ella va complementar amb notes propies, aquestes es consideren com el primer programa d'ordenador per a que una màquina ho processe, les notes de Lovelace són vitals en la historia de la computació.

ALAN TURING (23 de juny 1912- 7 de juny de 1912).

Va ser un matemàtic, lògic, investigador informàtic, criptògraf, filòsof, atlètic i corredor ultradistància britànic.

És considerat un dels pares de la informàtica i precursor de la informàtica moderna. Proporcionava una formalització dels conceptes de algorisme i computació influent: la màquina de Turing. Es formulen pròpia versió que és avui àmpliament acceptat com la tesi de Church-Turing (1936). Durant la Segona Guerra Mundial, va treballar a desxifrar els codis Nazi, especialment els de la màquina Enigma, i durant un temps va ser director de la secció Enigma Naval de Bletchley Park. Després de la guerra, va dissenyar una de la primeres digitals programables computadores electròniques en el Laboratori Nacional de física del Regne Unit i poc després va construir una altra de les primeres màquines a la Universitat de Manchester.

En el camp de la intel·ligència artificial, és conegut sobretot per la concepció de la prova de Turing (1950), un criteri segons el qual la intel·ligència d'una màquina poden ser jutjades si les respostes en la prova són indistingibles d'aquelles d'un ésser humà.

La carrera de Turing va acabar de sobte després de ser processat per homosexualitat en 1952. Dos anys després de la seva condemna, va morir, segons la versió oficial de suïcidi; No obstant això, la seua mort ha donat lloc a altres hipòtesis, inclòs el d'assassinat